Poema original
Vora de l’aiga un dia
Vora de l’aiga un dia,
m’estava passejant.
Veig venir la Maria,
la que jo estimi tant.
-Maria, agraciada,
Maria del meu cor,
pujeu a dalt la barca,
que jo a l’aigua us passaré.
Malgrat la gran borrasca
no tingueu por de res. –
Quan és dalt de la barca,
mal va lo gran brutal,
li’n poso la mà dreta
a sobre els seus pits blancs.
-El cap us en trencaria
si em tornàveu a tocar,
daltabaix la ribera
vos iria a tirar.
-Maria, agraciada,
Maria del meu cor,
tinc 100 dobles de 4,
totes seran per vos.
-Deu-me-les totes ara
abans no hem fet res. –
Quan n’ha tingudes les dobles
la barca es va aturar
i dellà la ribera
Maria va saltar.
-Descordeu-se les calces
si sabeu de nedar,
que aquests dobles de 4,
seran per me casar.
Som bona marinera,
sé ben menar el timó
no crec que dins d’Espanya
n’hi hagi altra com jo.