Poema original
Agnes
Rosenzeit! Wie schnell vorbei,
Schnell vorbei
Bist du doch gegangen!
War mein Lieb bur blieben treu,
Blieben treu,
Sollte mir nicht bangen
Um die Ernte wohlgemut,
Wohlgemut,
Schnitterin singen.
Aber ach! mir kranken Blut,
Mir kranken Blut,
Will nichts mehr gelingen.
Schleiche so durchs Wiesental,
So durchs Tal,
Als im Traum verloren,
Nach dem Berg, da tausendmal,
Tausendmal
Er mir Treu geschworen.
Oben auf des Hügels Rand,
Ab gewandt,
Wein ich bei der Linde;
An dem Hut mein Rosenband,
Von seiner Hand
Spielet in dem Winde.
Poema en català
Agnès
Temps de roses! Què ràpid,
què ràpid
has passat! Si al menys
el meu amor em fos fidel,
em fos fidel,
no m’inquietaria.
Perquè la collita sigui alegre,
alegre,
les segadores canten.
Però a mi, ai!, amb la sang malalta,
amb la sang malalta
no em surt cap cançó.
Camino poc a poc pels camps de la vall,
per la vall,
com perduda en somnis,
cap a la muntanya on mil vegades,
mil vegades
em jurà fidelitat.
A dalt, a la vora del turó,
abandonada,
ploro prop dels til·lers;
la cinta rosa del meu capell,
posada per la seva mà,
és joguina del vent.