Poema original
Auf eine Christblume II
Im Winterboden schläft, ein Blumenkeim,
Der Schmetterling, der einst um Busch und Hügel
Im Frühlingsnächten wiegt den samtnen Flügel;
Nie soll er kosten deinen Honigseim.
Wer aber weiß, ob nicht sein zarter Geist,
Wenn jede Zier des Sommers hingesunken,
Dereinst, von deinem leisen Dufte trunken,
Mir unsichtbar, dich blühende umkreist?
Poema en català
A una rosa de Nadal II
En la terra hivernenca dorm, com el brot d’una flor,
una papallona, que volava un dia amb ales
vellutades
pels boscos del turó en les nits de primavera;
mai més no tastarà la teva mel verge.
Però qui sap si arribarà un dia en que el seu
esperit delicat,
quan s’hagin esvaït tots els guarniments de l’estiu,
embriagada pels teus suaus aromes impercep-
tibles
per a mi, volarà exhuberant pel teu voltant?