Poema original
Biterolf
(Im Lager von Akkon 1190)
Kampfmüd’ und sonnverbrannt,
Fern an der Heiden Strand,
Waldgrünes Thüringland
Denk’ ich an Dich.
Mildklarer Sternenschein,
Du sollst mir Bote sein,
Geh, grüß’ die Heimat mein,
Weit über’m Meer!
Feinden von allerwärts
Trotz mein Waffen Erz;
Wider der Sehnsucht Schmerz
Schirm mich kein Schild.
Doch wie das Herz auch klagt,
Ausharr’ ich unverzagt:
Wer Gottes Fahrt gewagt,
Trägt still sein Kreuz.
Poema en català
Biterolf
(En el campament d’Akkon, 1190)
Cansat del combat i cremat pel sol,
lluny, a la vora del prat,
terra de Turíngia, de boscos verds,
penso en tu.
Dolça llum de les estrelles,
sigues el meu missatger.
Ves, saluda a la meva pàtria,
lluny, darrera el mar!
Enemics onsevulga
desafien les meves armes de bronze;
contra el dolor de l’enyor
no em protegeix cap escut.
Però igual que el cor es queixa,
persevero impàvid:
qui s’arrisca en una Croada,
ha de portar, callat, la seva creu.