Poema original
Das ist ein Brausen und Heulen
Das ist ein Brausen und Heulen,
Herbstnacht und Regen und Wind;
Wo mag wohl jetzo weilen
Mein armes, banges Kind?
Ich seh sie am Fenster lehnen,
Im einsamen Kämmerlein;
Das Auge gefüllt mit Tränen
Starrt sie in die Nacht hinein.
Poema en català
Com bramulen i gemeguen
Com bramulen i gemeguen
en la nit de tardor, la pluja i els vents!
On deu ser ara
la meva pobra i temorenca criatura?
La veig recolzada a la finestra
de la seva cambra solitària;
amb els ulls plens de llàgrimes,
contempla fixament la nit.