El genet de foc
Veieu de nou a la finestra
la gorra vermella?
Quelcom deu passar
quan va tan amunt i avall.
I al mateix temps, quina gentada
en el pont, en direcció al camp!
Escolteu, com crida la campana del foc:
Darrera la muntanya,
darrera la muntanya
es crema el molí!
Mireu! Per allà salta furiós,
a través de la porta, el genet de foc,
sobre l’animal de costellam descarnat,
com per una escala de foc!
Camps a través, traspassa el fum
i la xafogor, i ja ha arribat!
A l’altre costat segueixen els crits:
Darrera la muntanya,
darrera la muntanya
es crema el molí!
És el que sovint ha flairat
l’incendi a gran distància,
i ha conjurat sacrílegament el foc
amb la fusta de la Santa Creu...
Ai! Allà en les dovelles de la teulada
riu sardònicament l’enemic amb infernal
Déu s’apiadi de la teva ànima! resplendor.
Darrera la muntanya,
darrera la muntanya
entra en el molí!
No va passar ni una hora
fins que el molí caigués enrunat;
però mai més des d’aleshores
no ha vist ningú l’atrevit genet.
La gentada torna a casa, cotxes
i persones, plens d’horror;
també sona la campana:
Darrera la muntanya,
darrera la muntanya
hi ha foc!...
Passat un cert temps un moliner trobà
un esquelet amb la gorra,
dreçat a la paret del celler,
assegut sobre l’ossut cavall.
Genet de foc, amb quina indiferència
vas cavalcar cap a la teva tomba!
Uix! ara cau, convertit en cendres.
Descansa,
descansa
allà baix en el molí!