Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Der Feuerreiter
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Eduard Mörike
  • Poema original
     
    Der Feuerreiter
     
    Sehet ihr am Fensterlein
    Dort die rote Mütze wieder?
    Nicht geheuer muß es sein,
    Denn er geht schon auf und nieder.
    Und auf einmal welch Gewühle
    Bei der Brücke, nach dem Feld!
    Horch! Das Feuerglöcklein gellt:
           Hinterm Berg,
           Hinterm Berg
    Brennt es in der Mühle!
     
    Schaut! Da sprengt er wütend schier
    Durch das Tor, der Feuerreiter,
    Auf dem rippendürren Tier,
    Als auf einer Feuerleiter.
    Querfelsdein! Durch Qualm ujnd Schwüle
    Rennt er schon unt ist am Ort!
    Drüben schallt es fort und fort:
           Hinterm Berg,
           Hinterm Berg
    Brennt es in der Mühle!
     
    Der so oft den roten Hahn
    Meilenweit von fern gerochen,
    Mit des heil’gen Kreuzes Span
    Freventlich die Glut besprochen–
    Weh! Der grinst vom Dachgestühle
    Dort der Feind im Höllenschein.
    Gnade Gott der Seele dein!
           Hinterm Berg,
           Hinterm Berg
    Rasat er in der Mühle!
     
    Keine Stunde hielt es an,
    Bis die Mühle borst in Trümmer,
    Doch den kecken Reitersmann
    Sah man von der Stunde nimmer.
    Volk und Wagen im Gewühle
    Kehren heim von all dem Graus,
    Auch das Glöcklein klinget aus:
           Hinterm Berg,
           Hinterm Berg
    Brennt’s –
     
    Nach der Zeit ein Müller fand
    Ein Gerippe samt der Mützen
    Aufrecht an der Kellerwand
    Auf der beinern Mähre sitzen.
    Feuerreiter, wie so kühle
    Reitest du in deinem Grab!
    Husch! da fällt’s in Asche ab.
           Ruhe wohl,
           Ruhe wohl
    Drunten in der Mühle!
  • Poema en català
     
    El genet de foc
     
    Veieu de nou a la finestra
    la gorra vermella?
    Quelcom deu passar
    quan va tan amunt i avall.
    I al mateix temps, quina gentada
    en el pont, en direcció al camp!
    Escolteu, com crida la campana del foc:
           Darrera la muntanya,
           darrera la muntanya
    es crema el molí!
     
    Mireu! Per allà salta furiós,
    a través de la porta, el genet de foc,
    sobre l’animal de costellam descarnat,
    com per una escala de foc!
    Camps a través, traspassa el fum
    i la xafogor, i ja ha arribat!
    A l’altre costat segueixen els crits:
           Darrera la muntanya,
           darrera la muntanya
    es crema el molí!
     
    És el que sovint ha flairat
    l’incendi a gran distància,
    i ha conjurat sacrílegament el foc
    amb la fusta de la Santa Creu...
    Ai! Allà en les dovelles de la teulada
    riu sardònicament l’enemic amb infernal
    Déu s’apiadi de la teva ànima! resplendor.
           Darrera la muntanya,
           darrera la muntanya
    entra en el molí!
     
    No va passar ni una hora
    fins que el molí caigués enrunat;
    però mai més des d’aleshores
    no ha vist ningú l’atrevit genet.
    La gentada torna a casa, cotxes
    i persones, plens d’horror;
    també sona la campana:
           Darrera la muntanya,
           darrera la muntanya
    hi ha foc!...
     
    Passat un cert temps un moliner trobà
    un esquelet amb la gorra,
    dreçat a la paret del celler,
    assegut sobre l’ossut cavall.
    Genet de foc, amb quina indiferència
    vas cavalcar cap a la teva tomba!
    Uix! ara cau, convertit en cendres.
           Descansa,
           descansa
    allà baix en el molí!
  • (Lied, Unterach, octubre 1888)
    (Lied per a cor i orquestra, Döbling, octubre/novembre 1892)