Poema original
Der Gärtner
Auf ihrem Leibrößlein,
So weiß wie der Schnee,
Die schönste Prinzessin
Reit’t durch die Allee.
Der Weg, den das Rößlein
Hintanzet so hold,
Der Sand, den ich streute,
Er blinket wie Gold.
Du rosenfarbs Hütlein,
Wohl auf und wohl ab,
O wirf eine Feder
Verstohlen herab!
Und willst du dagegen
Eine Blüte von mir,
Nimm tausend für eine,
Nimm alle dafür!
Poema en català
El jardiner
Sobre el seu corser favorit,
blanc com la neu,
la més bella de les princeses
cavalca per l’avinguda.
El camí que el corser
trepitja amb tanta gràcia,
amb la sorra que hi he escampat
brilla com l’or.
Petit capell color de rosa
que puges i baixes,
deixa que una ploma
caigui d’amagat!
Si tu vols en canvi
una de les meves flors,
pren-ne mil per una,
pren-les totes per ella!