Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Der Sänger
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Poema original
     
    Der Sänger
     
    Was hör’ ich draußen vor dem Thor,
    Was auf der Brücke schallen?
    Laß den Gesang vor unserm Ohr
    Im Saale wiederhallen!
    Der König sprach’s, der Page lief;
    Der Knabe kam, der König rief:
    Laßt mir herein den Alten!
     
    Gegrüßet seid mir, edle Herrn,
    Gegrüßt ihr, schöne Damen!
    Welch reicher Himmel! Stern bei Stern!
    Wer kennet ihre Namen?
    Im Saal voll Pracht und Herrlichkeit
    Schließt Augen euch; hier ist nicht Zeit,
    Sich staunend zu ergetzen.
     
    Der Sänger drückt’ die Augen ein,
    Und schlug in vollen Tönen;
    Die Ritter schauten muthig drein,
    Und in den Schooß die Schönen.
    Der König, dem es wohlgefiel,
    Ließ, ihn zu ehren für sein Spiel,
    Eine goldne Kette holen.
     
    Die goldne Kette gieb mir nicht,
    Die Kette gieb den Rittern,
    Vor deren kühnem Angesicht
    Der Feinde Lanzen splittern;
    Gieb sie dem Kanzler, den du hast,
    Und Laß ihn noch die goldne Last
    Zu andern Lasten tragen.
     
    Ich singe, wie der Vogel singt,
    Der in den Zweigen wohnet;
    Das Lied, das aus der Kehle dringt,
    Ist Lohn, der reichlich lohnet.
    Doch darf ich bitten, bitt’ ich eins:
    Laß mir den besten Becher Weins
    In purem Golde reichen.
     
    Er setzt’ ihn an, er trank ihn aus:
    O, Trank voll süßer Labe!
    O, wohl dem hochbeglückten Haus,
    Wo das ist kleine Gabe!
    Ergeht’s euch wohl, so denkt an mich,
    Und danket Gott so warm, als ich
    Für diesen Trunk euch danke.
     
  • Poema en català
     
    El cantaire
     
    “Què és el que sento enllà de la meva porta?
    Què és el que ressona en el pont?
    Feu que entonin novament els cants
    en el saló, per a les nostres orelles!”
    Així parlà el rei, s’apressà el patge,
    tornà el noi, i digué el rei:
    “Feu entrar el vell!”
     
    “Us saludo, nobles senyors,
    us saludo, belles dames!
    Quin cel més ric! Estrelles i més estrelles!
    Qui coneix tots els seus noms?
    En aquesta sala tan plena de pompa i esplendor,
    tanqueu-vos, ulls, no és el moment
    de recrear-vos meravellats!”
     
    Tancà el cantaire els seus ulls
    i cantà a plena veu;
    els cavallers miraven valents al voltant
    i les dames tenien els ulls baixos.
    Al rei li va agradar la cançó
    i per agrair-li el concert
    li va fer donar una cadena d’or.
     
    “No em doneu una cadena d’or,
    doneu-la als cavallers,
    que amb el seu valent aspecte
    fan que s’estellin les llances enemigues.
    O doneu-la al vostre canceller
    i deixeu-li ajuntar la daurada càrrega
    a les altres càrregues que suporta.
     
    Jo canto com canta l’ocell
    que viu en una branca.
    La cançó que surt de la meva boca
    és el meu premi, que em gratifica amb llarguesa.
    Però si m’ho permeteu, una cosa us pregaré:
    deixeu-me beure del vostre millor vi
    en una copa d’or pur.”
     
    La portà als seus llavis i begué:
    “Oh, nèctar impregnat de dolç aroma!
    Feliç i afortunada casa
    on això és un petit present!
    Si tot us va bé, penseu en mi,
    i doneu les gràcies a Déu amb tanta ardència
    com jo us agraeixo aquesta copa!”
  • (Lied, Döbling, desembre 1888)