Poema original
Der Schreckenberger
Aufs Wohlsein meiner Dame,
Eine Windfahn ist ihr Panier,
Fortuna ist ihr Name,
Das Lager ihr Quartier!
Und wendet sie sich weiter,
Ich kümmre mich nicht drum,
Da draußen ohne Reiter,
Da geht die Welt so dumm.
Statt Pulverblitz und Knattern
Aus jedem wüsten Haus
Gevattern sehn und schnattern
Alle Lust zum Land hinaus.
Fortuna weint vor Ärger,
Es rinnet Perl auf Perl.
Wo ist derSchreckenberger?
Das war ein andrer Kerl.
Sie tut den Arm mir reichen,
Fama bläst das Geleit,
So zu dem Tempel steigen
Wir der Unsterblichkeit.
Poema en català
El fanfarró
A la salut de la meva dama!
La seva bandera és un penell,
Fortuna és el seu nom,
el llit el seu estatge!
I si es gira cap a l’altra banda,
no em preocupo gens,
què neci que és el món
allà fora, sense cavallers!
En comptes de llamps i esclats de pólvora
des de les cases despoblades,
veure els companys per a xerrar
sobre els plaers de la terra.
Fortuna plora enfadada,
li cauen llàgrimes com perles.
On és el fanfarró?
Aquest sí que era un home!
I m’allarga el seu braç
i la fama que l’acompanya,
i així pugem plegats
cap al temple de la immortalitat.