Poema original
Die Bekehrte
Bei dem Glanz der Abendröte
Ging ich still den Weg entlang,
Damon saß und blies die Flöte,
Daß es von den Felsen klang,
So la la!
Und er zog mich zu sich nieder,
Küßte mich so hold, so süß,
Und ich sagte: Blase wieder!
Un der gute Junge blies,
So la la!
Meine Ruh ist nun verloren,
Meine Freude floh davon,
Und ich hör vor meinen Ohren
Immer nur den alten Ton,
so la la, re ralla!
Poema en català
La convertida
A la llum del capvespre
seguia tranquil·la el meu camí;
Damon, assegut, tocava la flauta,
que ressonava entre les roques,
so la la!
Em va atreure cap a ell,
i em besà, afectuós, molt dolçament,
i li vaig dir: torna a bufar!
i el bon noi bufà,
so la la!
He perdut ara la meva pau,
i amb ella volà l’alegria,
i sento en les meves orelles
només l’antiga melodia,
so la la, la ra la!