Poema en català
La filadora
Oh, dolça mare,
no puc filar,
no puc seure
dins de la cambra
de la petita casa;
la rodeta no gira,
i se’m trenca el filet.
Oh, dolça mare,
haig de sortir!
La primavera entra
brillant pels finestrons;
qui pot seure aquí,
qui pot quedar-se
i treballar?
Oh, deixa’m sortir
i deixa’m veure
si puc volar
com un ocellet.
Oh, deixa’m veure,
deixa’m mirar
on alenen els vents,
on murmuren els rierols,
on s’obren les flors.
Deixa que les culli
per a ornar-me amb gràcia
els foscos rulls
amb verds virolats.
I si venen nois
en rústega colla,
m’apressaré
i correré molt,
no em quedaré quieta;
m’amagaré
darrera una bardissa,
fins que passin de llarg
plens de llàgrimes.
Però si un bon noi
em porta les flors
que em fan falta
per a la corona,
què haig de fer?
L’haig de saludar,
amb mirada cordial,
oh, dolça mare,
o me n’haig d’apartar?