La veu de l’infant
Un infant adormit! Oh, silenci! en aquest aire
es podria retrobar el paradís!
Somriu dolçament, com si ho fes a un cor
d’àngels,
i la boca murmura celestials delícies.
Oh, calla, món, amb les teves mentides,
per a no torbar la veritat d’aquest somni!
Deixa’m sentir com l’infant parla en somnis,
i així, oblidant, em tornarà la innocència!
L’infant, sense sospitar com l’observo
emocionat,
ha beneït el meu cor amb sons obscurs,
més que els murmuris dels arbres en un bosc
silenciós.
M’ha envaït una profunda nostàlgia,
com quan plou en el camp silenciós,
o quan en les muntanyes sonen campanes llunyanes.