La filla dels prats
Renta’t, germaneta, renta’t!
Avui anirem a les noces d’en Robin;
s’ha promès amb la ufanosa Ruth.
Hi anirem sense ser-hi convidats,
no menjarem, ni ballarem,
i no em presentaré davant seu
amb una faç riallera.
Pentina’t, germaneta, pentina’t!
Li cantarem una endevinalla,
que li sonarà molt malament
i atordirà les seves orelles.
Li vull regalar una corona
d’ortigues, plena d’espines,
perquè se l’emporti a l’infern!
Vesteix-te, germaneta, orna’t!
I mentre tots siguin al banquet,
s’omplirà la casa de rogenques flames,
i els convidats cridaran i correran.
Només dos restaran immòbils asseguts,
dos que una maledicció ha sentenciat:
s’han de convertir en carbó.
Alegra’t, germaneta, alegra’t!
Això era una vella cançó de la dida!
Fa temps que he oblidat el fals Rob.
Veurà com me’n ric!
I ara tinc un altre estimat,
i quan balli amb mi a la plaça,
com se li obriran els ulls!