Poema original
Ein Grab
Wenn des Mondes bleiches Licht
Auf das dunkle Grab hier fällt,
Dann aus meinem Auge bricht
Die Trän’, die keine Macht mehr hält.
Keine Blum’ am Grabe blüht,
Keine Seele denkt daran;
Kalter Wind vorüber zieht.
Was deckt das kühle Grab, sag an?
Was des Grabes Hülle deckt,
Kannst du dann nur ahnen,
Wenn dich gleicher Schmerz bewegt,
Der mag dich daran mahren.
Poema en català
Una tomba
Quan la pàl·lida llum de la lluna
il·lumina aquesta obscura tomba,
cau llavors dels meus ulls
una llàgrima que cap força no pot deturar.
Cap flor no floreix damunt la tomba,
ni hi ha cap ànima que hi pensi;
passa per sobre un vent glacial...
digues, què conté la freda tomba?
El que amaga aquesta tomba
només ho podràs sentir
quan sofreixis d’una pena
que et faci anhelar-la amb força.