Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Frech und froh I
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Poema original
     
    Frech und froh I
     
    Einsame Wohnung im Gebirge.
    Rugantino mit seiner Zither, auf und ab gehend, den
    Degen an der Seite, den Hut auf dem Kopfe.
    Vagabunden am Tische mit Wïrfeln Spielend.
     
    Rugantino:
    Mit Mädchen sich vertragen,
    Mit Männer rumgeschlagen,
    Und mehr Kredit als Geld;
    So kommt man durch die Welt.
     
    Vagabunden:
    Mit vielem läßt sich schmausen;
    Mit wenig läßt sich hausen;
    Daß wenig vieles sei,
    Schafft nur die Lust herbei.
     
    Rugantino:
    Will sie sich nicht bequemen,
    So müßt ihr’s eben nehmen.
    Will einer nicht vom Ort,
    So jagt ihn grade fort.
     
    Vagabunden:
    Laßt alle ur mißgönnen,
    Was sie nicht nehmen können,
    Und seid von Herzen froh;
    Das ist das A und O.
     
    Rugantino:
    (erst allein, dann mit den übrigen)
    So fahret fort zu dichten,
    Euch nach der Welt zu richten,
    Bedenkt in Wohl und Weh,
    Des goldne A B C.
  • Poema en català
     
    Insolent i alegre I
     
    Casa aïllada a la muntanya.
    Rugantino, amb la seva cítara, va amunt i avall,
    Amb l’espasa al costat, i el capell al cap.
    Vagabunds a taula jugant a daus.
     
    Rugantino:
    Entendre’s amb les noies,
    barallar-se amb els homes,
    i amb més crèdit que diners:
    així s’ha d’anar pel món!
     
    Vagabunds:
    Deixar-se convidar per moltes,
    però conviure amb molt poques;
    i que poc valgui molt
    això augmenta el plaer.
     
    Rugantino:
    Si ella no vol cedir,
    doncs l’heu de prendre igualment.
    I si no ho vol permetre algú del lloc,
    traieu-lo immediatament.
     
    Vagabunds:
    Feu que tots us envegin
    el que ells no saben prendre,
    i sigueu de cor alegre,
    això és l’alfa i l’omega.
     
    Rugantino:
    (primer tot sol, i després amb els demés)
    Aneu, doncs, a fer versos,
    dirigiu-vos cap al món,
    i recordeu en el bé i el mal
    aquest A B C daurat.
  • (Lied, Viena, novembre 1888)
    (El poema figura en el primer acte, escena 2a, del Singspiel “Claudine von Villa Bella”)