Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Fröhliche Fahrt, op. 17/1
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Edmund Hoefer
  • Poema original
     
    Fröhliche Fahrt
     
    Glücklich, wer zum Liebchen zieht
    In blau Fern’ hinein!
    Da tanz der Schritt, da klingt das Lied,
    Da blitz der Sonnenschein.
    Es sagt kein Wort, es singt kein Lied,
    Das Glück, so hold und rein:
    O glücklich, wer zum Liebchen zieht
    In blau Fern’ hinein!
     
    Hinaus, hinaus mit Sing und Sang,
    Hinein in’s Blau, in’s Blau!
    Der Tag mit klarem Fittich sank
    Aau Wald und Busch und Au.
    Was zaghaft dir das Herz umschlingt,
    Wirf’s ab, du altes Haus,
    Und zieh’ noch einmal lustbeschwingt
    Zur Ferne froh hinaus!
     
    Und wie du gehst, es grünnt und schlingt,
    Sich üpp’ger stets empor,
    Aus Flur und Wald da ringt und dringt
    Ein Blüthenmeer hervor.
    Es geht zu ihr, zu ihr Haus!
    Verstehst du’s auch, Gesell?
    O putz dir Herz und Augen aus
    Und blicke sonnenhell!
     
    Und weiter, immer weiteer geht’s
    Zu ihr, zu ihr hinaus,
    Bei ihr da hält der Frühling stets
    Mit hellem Jubel Haus.
    Da tanz der Schritt, da klingt das Lied,
    Es blitz der Sonnenschein:
    O glücklich, wer zum Liebchen zieht
    In blau Fern’ hinein!
  • Poema en català
     
    Alegre viatge
     
    Feliç qui va cap a l’estimada
    sota del cel blau!
    Llavors els peus dansen i sonen cançons,
    llavors lluu l’esclat del sol.
    No diu cap mot, ni canta cap cançó,
    tan dolça i pura és la felicitat!
    Oh, feliç qui va cap a l’estimada
    sota del cel blau!
     
    Enllà, enllà, amb cançons i tonades,
    sota el cel blau, el cel blau!
    El dia plega les seves ales clares
    damunt dels boscos, els camps i les prades.
    Oblida tots els temors que t’omplen el cor,
    vella casa,
    i segueix caminant amb les ales de l’alegria
    cap al joiós horitzó!
     
    I mentre camines, verdeja
    i s’enfila sempre més enlaire,
    als camps i als boscos que t’envolten,
    un mar de flors.
    Vas cap a ella, cap a ella!
    Ho entens, company?
    Ah, guarneix el cor i els ulls,
    i llueix esplendorós.
     
    I vas més i més enllà,
    cap a ella, cap a ella,
    on és sempre present la primavera
    amb clara exultació.
    Llavors els peus dansen i sonen cançons,
    i lluu l’esclat del sol.
    Oh, feliç qui va cap a l’estimada
    sota del cel blau!
  • (Lied per a cor mixt, a capella, Op. 17/1, Viena, maig-setembre 1876)