Poema en català
Primavera tot l’any
En el parterre s’alcen
ja seductores
les campànules vacil·lants,
blanques com la neu;
el safrà propaga
una ardència poderosa,
es formen maragdes
de la mena més noble.
Les prímules s’inflamen
tafaneres,
les entremaliades violetes
s’amaguen diligents;
i tot el que es mou
i es belluga,
es veu afavorit
per la primavera.
Però el que amb més riquesa
floreix en el jardí,
són els dolços sentiments
de l’estimada.
Mirades inflamades
sense parar,
emotives cançons,
consoladores paraules;
un cor florit
sempre obert,
amistós en la veritat
i innocent en les bromes.
Quan l’estiu ens porti
les roses i les assutzenes,
rivalitzaran inútilment
amb l’estimada.