Poema original
Frühlingsgrüße
Nach langem Frost, wie weht die Luft so lind!
Da bringt Frühveilchen mir ein bettelnd Kind!
Es ist betrübt, daß so den ersten Gruß
Des Frühlings mir das Elend bringen muß.
Und doch der schönen Tage Liebespfand
Ist mir noch werter aus des Unglücks Hand.
So bringt dem Nachgeschlechte unser Leid
Die Frühlingsstimme einer bessern Zeit.
Poema en català
Salutacions primaverals
Després de llargues glaçades, què dolces alenen les brises!
Un infant mendicant em porta les primeres violetes.
És trist que així la primera salutació
de la primavera me l’hagi de portar la misèria.
I amb tot el missatge d’amor d’aquest bell dia
m’és més valuós que la mà de la dissort.
Que la nostra aflicció porti a la seva prole
les veus primaverals d’uns temps millors.