Poema original
Fußreise
Am frischgeschnittnen Wanderstab,
Wenn ich in der Frühe
So durch Wälder ziehe,
Hügel auf und ab:
Dann, wie’s Vögelein im Laube
Singet und sich rührt,
Oder wie die goldne Traube
Wonnegeister spürt
In der ersten Morgensonne,
So fühlt auch mein alter, lieber
Adam Herbst- und Frühlingsfieber,
Gottbeherzte,
Nie verscherzte
Erstlings. Paradieseswonne.
Also bist du nicht so schlimm, o alter
Adam, wie die strengen Lehrer sagen:
Liebst und lobst du immer doch,
Singst und preisest immer noch,
Wie ein ewig neuen Schöpfungstagen,
Deinen lieben Schöpfer und Erhalter.
Möcht’ es dieser geben!
Und mein ganzes Leben
Wär’ im leichten Wanderschweiße
Eine solceh Morgenreise!
Poema en català
Viatge a peu
És de matinada quan camino pels boscos,
turons amunt i avall,
amb un bastó de caminant
cisellat de nou.
I com els ocells canten
i els mouen per les branques,
o com els raïms daurats
senten les delícies
del primer sol matinal:
així sent el meu vell i estimat
Adam, com febres de tardor i de primavera,
dignes d’un déu,
mai preses en folga,
les primitives delícies del paradís.
No ets, doncs, tan neci, oh vell
Adam, com diuen els mestres severs:
encara estimes i lloes,
encara cantes i glorifiques,
com en els dies de la Creació, eternament renovats,
el teu estimat Creador, que et nodreix.
Si Aquest m’ho concedís,
reduiria tota la meva vida
a la lleugera fatiga
d’una semblant passejada matutina.