Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Gesellenlied
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Robert Reinick
  • Poema original
     
    Gesellenlied
     
    Kein Meister fällt vom Himmel!
    Und das ist auch ein großes Glück!
    Der Meister sind schon viel zu viel’:
    Wenn noch ein Schock vom Himmel fiel’,
    Wie würden uns Gesellen
    Die vielen Meister prellen,
    Trotz unserm Meisterstück.
     
    Kein Meister fällt vom Himmel!
    Gotllob, auch keine Meisterin!
    Ach, lieber Himmel, sei so gut,
    Wenn droben eine Brummen tut,
    Behalte sie in Gnaden,
    Daß sie zu unserm Schaden
    Nicht fall’ zur Erde hin!
     
    Kein Meister fällt vom Himmel!
    Auch keines Meisters Töchterlein!
    Zwar hab ‘ ich das schon lang gewußt,
    Und doch – was wär’s das eine Lust,
    Wenn jung und hübsch und munter
    Solch’ Mädel fiel herunter
    Und wollt’ mein Herzlieb sein.
     
    Kein Meister fällt vom Himmel!
    Das ist mein Trost auf dieser Welt;
    Drum mach’ ich, daß ich Meister werd’:
    Und wird mir dann ein Weib beschert,
    Dann soll aus dieser Erden
    Mir schon ein Himmel werden,
    Aus dem kein Meister fällt.
  • Poema en català
     
    Cançó d’aprenent
     
    Els mestres no cauen del cel!
    I això és una gran sort!
    De mestres n’hi ha de sobres:
    si a més en caigués una pila del cel,
    com podríem els aprenents
    enganyar a tants mestres
    malgrat la nostra mestria?
     
    Els mestres no cauen del cel!
    I tampoc, gràcies a Déu, les mestresses!
    Ai, Déu meu, sigues misericordiós
    i quan una rondini per allà dalt,
    concedeix-li la teva gràcia,
    que no caigui a la Terra
    per a la nostra dissort!
     
    Els mestres no cauen del cel!
    Tampoc les filletes dels mestres!
    Ja fa molt de temps que ho sé
    i amb tot... com m’agradaria
    que caigués una noieta,
    jove, bella i espavilada,
    que volgués ser l’estimada del meu cor!
     
    Els mestres no cauen del cel!
    Això és el meu consol en aquest món;
    per això he decidit que seré un mestre:
    i si un dia m’obsequien amb una dona,
    llavors aquesta Terra
    s’haurà convertit en un cel,
    del qual no cau cap mestre.
  • (Lied, Perchtolsdorf, gener 1888)