Poema original
Gottvertrauen
An Himmelshöh’n die Sterne
Geh’n in fester, stiller Bahn;
Der Mensch, das schwache Kind der Zeit,
Blickt zu der ew’gen Herrlichkeit
Mit glaubensvollem Trost hinan.
Durch Wolken bricht der Hoffnung
Licht zur Erdenwelt herab;
Wer’s aufnahm in sein frommes Herz,
Der wandelt ohne Furcht und Schmerz,
Mit Gottvertraun zum stillen Grab!
Poema en català
Confiança en Déu
En les altures del cel segueixen les estrelles
la seva cursa fixa i silenciosa;
l’home, el dèbil fill del temps,
contempla l’eterna magnificència
amb el consol de la confiança.
El raig de l’esperança travessa els núvols
cap al món terrenal;
qui el rep en el seu cor pietós
avança sense temor ni penes,
confiant en Déu, cap a la tomba silenciosa!