Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Wolf, Hugo (1860 - 1903)

Grenzen der Menschheit (Hugo Wolf)

  • Obra: Grenzen der Menschheit
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Poema original
     
    Grenzen der Menschheit
     
    Wenn der uralte,
    Heilige Vater
    Mit gelassener Hand
    Aus rollenden Wolken
    Segnende Blitze
    Über die Erde sä’t,
    Küss’ ich den letzten
    Saum seines Kleides,
    Kindliche Schauer
    Treu in der Brust.
     
    Denn mit Göttern
    Soll sich nicht messen
    Irgend ein Mensch.
    Hebt er sich aufwärts,
    Und berührt
    Mit dem Scheitel die Sterne,
    Nirgends haften dann
    Die unsichern Sohlen,
    Und mit ihm spielen
    Wolken und Winde.
     
    Steht er mit festen,
    Markigen Knochen
    auf der wohlgegründeten
    Dauernden Erde;
    Reicht er nicht auf,
    Nur mit der Eiche
    Oder der Rebe
    Sich zu vergleichen.
     
    Was unterscheidet
    Götter von Menschen?
    Daß viele Wellen
    Vor jenen wandeln,
    Ein ewiger Strom:
    Uns hebt die Welle,
    Verschlingt die Welle,
    Und wir versinken.
     
    Ein kleiner Ring
    Begränzt unser Leben,
    Und viele Geschlechter
    Reihen sich dauernd
    An ihres Daseins
    Unendliche Kette.
  • Poema en català
     
    Límits de la humanitat
     
    Quan el venerable
    Pare Etern
    amb mà serena,
    dels núvols oscil·lants
    envia sobre la terra
    llamps benefactors,
    beso l’últim
    plec del seu vestit
    amb esgarrifances infantils
    en el fons del meu pit.
     
    Car amb els déus
    no s’hi pot mesurar
    qualsevol home.
    Si s’eleva tant
    que toca amb el seu cap
    les estrelles,
    enlloc toquen llavors
    els seus peus insegurs,
    i juguen amb ell
    els núvols i els vents.
     
    Si repenja els ferms
    ossos medul·losos
    sobre la sòlida
    terra duradora,
    no arriba
    a comparar-se
    ni amb el roure
    ni amb la parra.
     
    Què diferencia
    els déus dels homes?
    Que aquells envien
    moltes onades
    en corrent etern:
    l’onada ens aixeca,
    ens devora
    i ens submergim.
     
    Una petita anella
    limita la nostra vida,
    i moltes generacions
    es succeeixen constantment
    en la inacabable cadena
    de la seva existència.
  • (Lied, Döbling, gener 1889)