Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Gretchen vor dem Bild der Mater Dolorosa
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Poema original
     
    Gretchen vor dem Bild der Mater Dolorosa (Aus Faust)
     
    Ach neige,
    Du Schmerzenreiche,
    Dein Antlitz gnädig meiner Not!
     
    Das Schwert im Herzen,
    Mit tausend Schmerzen
    Blickst auf zu deines Sohnes Tod.
     
    Zum Vater blickst du,
    Und Seufzer schikst du
    Hinauf um sein’ und deine Not.
     
    Wer fühlet,
    Wie wühlet
    Der Schmerz mir im Gebein?
     
    Was mein armes Herz hier banget,
    Was es zittert, was verlanget,
    Weißt nur du, nur du allein!
     
    Wohin ich immer gehe,
    Wie weh, wie weh,wie wehe
    Wird mir im Busen hier!
     
    Ich bin, ach, kaum alleine,
    Ich wein’, ich wein’, ich weine,
    Das Herz zerbricht in mir.
     
    Die Scherben vor meinem Fenster
    Betaut’ ich mit Tränen, ach,
    Als ich am frühen Morgen
    Dir diese Blumen brach.
     
    Schien hell in meine Kammer
    Die Sonne früh herauf,
    Saß ich in allem Jammer
    In meinem Bett schon auf.
     
    Hilf! rette mich von Schmach und Tod!
    Ach neige,
    Du Schmerzenreiche,
    Dein Antlitz gnädig meiner Not!
     
  • Poema en català
     
    Margarida davant de la imatge devota de la Mare de Déu dels Dolors (del Faust)
     
    Oh tu, tan plena de dolors,
    adreça la teva mirada
    cap a la meva aflicció!
     
    Amb el punyal al cor
    i amb mil dolors,
    contemples la mort del teu Fill.
     
    Mires cap al Pare,
    i li envies un sospir
    per la seva i la teva aflicció.
     
    Qui pot sentir
    com penetra el dolor
    dins dels meus ossos?
     
    El que encara inquieta el meu cor,
    per què tremola, el que fretura,
    només tu sola ho pots saber!
     
    Pertot arreu on vaig,
    quin mal, quin mal, quin mal
    en el meu pit!
     
    A penes estic, ai, sola,
    ploro, i ploro, i ploro,
    i el meu cor esclata dintre meu.
     
    Els vidres de la meva finestra
    els he omplert, ai, de llàgrimes,
    quan de matinada
    he collit aquestes flors per a Tu.
     
    El sol ha il·luminat
    molt aviat la meva cambra,
    però jo ja seia afligida
    damunt del meu llit.
     
    Ajut! Salva’m de la vergonya i de la mort!
    Oh Tu, tan plena de dolors,
    adreça la teva mirada
    cap a la meva aflicció!
  • (Lied, Waidhofen an der Ybbs, agost-setembre 1878)