Poema original
Harfenspieler I
Wer sich der Einsamkeit ergibt,
Ach! der ist bald allein;
Ein jeder lebt, ein jeder liebt,
Und läßt ihn seiner Pein.
Ja! laßt mich meiner Qual!
Und kann ich nur einmal
Recht einsam sein,
Dann bin ich nicht allein.
Es schleicht ein Liebender lauschend sacht,
Ob seine Freundin allein?
So überschleicht bei Tag und Nacht
Mich Einsamen die Pein,
Mich Einsamen die Qual.
Ach werd’ ich erst einmal
Einsam im Grabe sein,
Da läßt sie mich allein!
Poema en català
Arpista I
Qui es resigna a la solitud,
ai, aviat estarà sol!
Tothom viu, tothom estima,
i el deixen amb la seva pena.
Sí! Deixeu-me amb el meu turment!
I que almenys una vegada
pugui estar ben sol!
Llavors no estaré sol!
S’esquitlla de puntetes un amant
si està sola la seva amiga?
Així sento, dia i nit,
solitari, les penes,
solitari, el turment.
Ah, si algun dia
estic sol en la tomba
deixeu-me allà tot sol.