Poema original
Herbstklage
Holder Lenz, du bist dahin!
Nirgends, nirgends darfst du bleiben!
Wo ich sah dein frohes Blühn,
Braust des Hebstes banges Treiben,
Wieder ist, wie bald! wie bald!
Mir en Jahr dahingeschwunden.
Fragend rauscht es aus dem Wald:
“Hat dein Herz sein Glück gefunden?”
Wie der Wind so traurig fuhr
Durch den Strauch, als ob er weine;
Sterbeseufzer der Natur
Schauern durch die welken Haine.
Waldesrauschen, wunderbar
Hast du mir das Herz getroffen!
Treulich bringt ein jedes Jahr
Welkes Laub und welkes Hoffen.
Poema en català
Queixa tardoral
Dolça primavera, t’has acabat!
No t’has de quedar enlloc, enlloc!
On vaig veure la teva floració joiosa,
brunzeix la vida inquieta de la tardor.
Novament, què de pressa, què de pressa!
m’ha passat tot un any!
Els murmuris del bosc pregunten:
“Ha trobat la felicitat el teu cor?”
El vent bufava trist
entre els arbres, com si plorés;
sospirs de mort de la natura
s’estremien pels prats marcits.
Murmuris del bosc, què meravellosos
heu arribat al meu cor!
Cada any em porta fidelment
fulles pansides i pansides esperances.