Setmana Santa
Oh, setmana, testimoni dels sants sofriments,
quanta sensatesa portes a aquest delit primaveral!
Estens l’ombra de la Creu damunt la terra
il·luminada pels raigs rejovenits del sol.
I fas caure calladament els teus vels;
però mentrestant la primavera segueix florint,
la violeta exhala el seu perfum sota els arbres en
i tots els ocellets refilen joioses cançons. flor
Oh, calleu, ocellets dels verds camps!
Per tot arreu ressonen tristos repics de
campanes,
i els àngels canten blanament cançons
funeràries;
calmeu-vos, ocellets en les blaves altures del cel!
Violetes, no coronareu avui cap cabellera
rinxolada!
Us collirà un infant pietós per fer bells pomells;
anireu a la casa de la Mare de Déu,
i us pansireu allà en l’altar del Senyor.
Ai, allà, embriagada per les fúnebres melodies,
i dolçament atordida pel fort olor de l’encens,
cerca l’amat entre les tombes dels morts.
Tot s’ha acabat, l’amor i la primavera!