Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Karwoche
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Eduard Mörike
  • Poema original
     
    Karwoche
     
    O Woche, Zeugin heiliger Beschwerde!
    Du stimmst so ernst zu dieser Frühlingswonne,
    Du breitest im verjüngten Strahl der Sonne
    Des Kreuzes Schatten auf die lichte Erde.
     
    Und senkest schweigend deine Flöte nieder;
    Der Frühling darf indessen immer keimen,
    Das Veilchen duftet unter Blütenbäumen,
    Und alle Vögel singen Jubellieder.
     
    O schweigt, ihr Vöglein auf den grünen Auen!
    Es hallen rings die dumpfen Glockenklänge,
    Die Engel singen leise Grabgesänge:
    O still, ihr Vögel hoch im Himmelblauen!
     
    Ihr Veilchen, kränzt heute keine Lockenhaare!
    Euch pflückt mein frommes Kind zum dunkeln Straße,
    Ihr wandert mit zum Muttergotteshause,
    Da sollt ihr welken auf des Herrn Altare.
     
    Ach dort, von Trauermelodien trunken
    Und süß betäubt von schweren Weihrauchdüften,
    Sucht sie den Bräutigam in Todesgrüften,
    Und Lieb und Frühling, alles ist versunken!
  • Poema en català
     
    Setmana Santa
     
    Oh, setmana, testimoni dels sants sofriments,
    quanta sensatesa portes a aquest delit primaveral!
    Estens l’ombra de la Creu damunt la terra
    il·luminada pels raigs rejovenits del sol.
     
    I fas caure calladament els teus vels;
    però mentrestant la primavera segueix florint,
    la violeta exhala el seu perfum sota els arbres en
    i tots els ocellets refilen joioses cançons. flor
     
    Oh, calleu, ocellets dels verds camps!
    Per tot arreu ressonen tristos repics de
                                                                  campanes,
    i els àngels canten blanament cançons
                                                                  funeràries;
    calmeu-vos, ocellets en les blaves altures del cel!
     
    Violetes, no coronareu avui cap cabellera
                                                                   rinxolada!
    Us collirà un infant pietós per fer bells pomells;
    anireu a la casa de la Mare de Déu,
    i us pansireu allà en l’altar del Senyor.
     
    Ai, allà, embriagada per les fúnebres melodies,
    i dolçament atordida pel fort olor de l’encens,
    cerca l’amat entre les tombes dels morts.
    Tot s’ha acabat, l’amor i la primavera!
  • (Lied, Unterach, octubre 1888)
    (Lied orquestrat, Petersdorf, maig 1889)