Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Komm, Liebchen, komm!
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Johann Wolfgang von Goethe
  • Poema original
     
    Komm, Liebchen, komm!
     
    Komm, Liebchen, komm! umwinde mir die Mütze!
    Aus deiner Hand nur ist der Tulbend schön.
    Hat Abbas doch, auf Irans höchstem Sitze,
    Sein Haupt nicht zierlicher umwinden sehn!
     
    Ein Tulbend war das Band, das Alexandern
    In Schleifen schön vom Haupte fiel,
    Und allen Folgeherrschen, jenen andern,
    Als Königszierde wohlgefiel.
     
    Ein Tubend ists, der unsern Kaiser schmücket;
    Sie nennens Krone. Name geht wohl hin!
    Juwel und Perle! sei das Aug entzücket!
    Der schönste Schmuck ist stets der Musselin.
     
    Und dieser hier, ganz rein und silberstreifig,
    Umwinde, Liebchen, um die Stirn umher.
    Was ist denn Hoheit? Mir ist sie geläufig!
    Du schaust mich an, ich bin so großals Er.
     
  • Poema en català
     
    Vine, estimada, vine!
     
    Vine, estimada, vine, embolcalla’m la testa!
    Només la teva mà pot fer un bell turbant.
    Ni el mateix Abbas, des de l‘elevadíssim tron
                                                                         d’Iran,
    veié embolcallar el seu cap amb tanta elegància!
     
    Era un turbant la cinta que li queia
    a Alexandre en belles tires des del cap,
    i a tots els cavallers del seu seguici
    els agradava molt com a gala reial.
     
    És un turbant el que honra el nostre emperador;
    ara en diuen corona. Els noms passen!
    Joiells i perles que encisen els ulls!
    Però el més bell ornament és sempre la mussolina.
     
    I aquesta, tan pura com les seves estries de
                                                                           plata,
    enrotlla-la, estimada, al voltant del meu front.
    I on és la noblesa? A mi m’és habitual!
    Si em mires, seré tan gran com ell.
  • (Lied, Döbling, gener 18189)
    (El poema figura en el “Llibre de Suleika” del “Divan occidental-oriental”)