Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Liebesbotschaft
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Robert Reinick
  • Poema original
     
    Liebesbotschaft
     
    Wolken, die ihr nach Osten eilt,
    Wo die Eine, die Meine weilt,
    All meine Wünsche, mein Hoffen und Singen
    Sollen auf eure Flugel sich schwingen,
    Sollen euch, Flüchtige,
    Zu ihr lenken,
    Daß die Züchtige
    Meiner in Treuen mag gedenken!
     
    Singen noch Morgenträume sie ein,
    Schwebet leise zum Garten hinein,
    Senket als Tau euch in schattige Räume,
    Streuet Perlen auf Blumen und Bäume,
    Daß der Holdseligen,
    Kommt sie gegangen,
    All dei fröhlichen Blüten,
    Sich öffnen mit llichterem Prangen!
     
    Doch vor des Tages verletzender Glut,
    Freundliche Wolken,o, nehmt sie in Hut!
    Wollet in lichtem, in lustigem Schweben
    Dann einen duftigen Schleier weben;
    Rufet die spielenden
    Luftgenossen,
    Daß von kühlenden
    Westen werde die Süßes umflossen!
     
    Und am Abend in stiller Ruh
    Breitet der sinkenden Sonne euch zu!
    Mögt mit Purpur und Golld euch malen,
    Mögt in dem Meere von Gluten und Strahlen
    Leicht sich schwingende
    Schifflein fahren,
    Dass sie singende Engel
    Glaubt auf euch zu gewahren.
     
    Ja, wohl möchten es Engel sein,
    Wär mein Herz gleich ihrem rein;
    All meine Wünsche, mein Hoffen und Singen
    Zieht ja dahin auf euren Schwingen.
    Euch, ihr Flüchtigen
    Hinzulenken
    Zu de Züchtigen
    Der ich einzig nur mag gedenken!
  • Poema en català
     
    Missatge amorós
     
    Núvols que us apresseu cap a Orient,
    cap on hi ha la meva estimada,
    endueu-vos en les vostres ales tots els meus anhels,
    les meves esperances i els meus cants.
    Heu d’adreçar-los veloçment
    cap a ella,
    perquè la casta estimada
    pugui constatar la meva fidelitat!
     
    Quan encara l’amoixin els somnis matutins,
    baixeu silenciosament fins al seu jardí,
    poseu-vos en els ombrívols racons com la rosada,
    i cobriu de perles els arbres i les flors.
    I quan arribi passejant
    la gràcil criatura,
    que totes les flors, joioses,
    s’obrin amb brillant resplendor!
     
    Però abans de l’esplendor final del dia,
    núvols amics, oh, vigileu-la!
    I surant lluminosos i alegres
    teixiu llavors un vel perfumat;
    crideu els juganers
    companys aeris,
    perquè des del gèlid
    Ponent l’envoltin de dolçor!
     
    I en la tranquil·la pau del capvespre,
    entreteniu-vos fins els sol ponent!
    Acoloriu-vos amb or i porpra,
    i feu que les oscil·lants barques naveguin
    lleugeres en una mar de guspires
    i resplendors,
    i que ella cregui descobrir
    en vosaltres els cants dels àngels.
     
    Sí, podrien ser àngels veritablement,
    i el meu cor seria pur com el seu.
    Tots els meus anhels, les meves esperances
    i els meus cants, porteu-los cap allà en les vostres ales.
    Adreceu-los veloçment
    cap a ella,
    la casta estimada,
    mestressa de tots els meus pensaments!
  • (Lied, Viena, març 1883)