Missatge amorós
Núvols que us apresseu cap a Orient,
cap on hi ha la meva estimada,
endueu-vos en les vostres ales tots els meus anhels,
les meves esperances i els meus cants.
Heu d’adreçar-los veloçment
cap a ella,
perquè la casta estimada
pugui constatar la meva fidelitat!
Quan encara l’amoixin els somnis matutins,
baixeu silenciosament fins al seu jardí,
poseu-vos en els ombrívols racons com la rosada,
i cobriu de perles els arbres i les flors.
I quan arribi passejant
la gràcil criatura,
que totes les flors, joioses,
s’obrin amb brillant resplendor!
Però abans de l’esplendor final del dia,
núvols amics, oh, vigileu-la!
I surant lluminosos i alegres
teixiu llavors un vel perfumat;
crideu els juganers
companys aeris,
perquè des del gèlid
Ponent l’envoltin de dolçor!
I en la tranquil·la pau del capvespre,
entreteniu-vos fins els sol ponent!
Acoloriu-vos amb or i porpra,
i feu que les oscil·lants barques naveguin
lleugeres en una mar de guspires
i resplendors,
i que ella cregui descobrir
en vosaltres els cants dels àngels.
Sí, podrien ser àngels veritablement,
i el meu cor seria pur com el seu.
Tots els meus anhels, les meves esperances
i els meus cants, porteu-los cap allà en les vostres ales.
Adreceu-los veloçment
cap a ella,
la casta estimada,
mestressa de tots els meus pensaments!