Poema original
Lied vom Winde
Sausewind, Brausewind!
Dort und hier!
Deine Heimat sage mir!
“Kindlein, wir fahren
Seit vielen Jahren
Durch die weit weite Welt,
Und möchten’s erfragen,
Die Antwort erjagen,
Bei den Bergen, den Meeren,
Bei des Himmels klingenden Heeren,
Die wissen es nie.
Bist du kluger als sie,
Magst du es sagen.
- Fort, wohlauf!
Halta uns nicht auf!
Kommen andre nach, unsres Brüder,
Da frag wieder.”
Halt an! Gemach,
Eine kleine Frist!
Sagt, wo der Liebe Heimat ist,
Ihr Anfang, ihr Ende?
“Wer’s nennen könnte!
Schelmisches Kind,
Lieb’ ist wie Wind,
Rasch und lebendig,
Ruhet nie,
Ewig ist sie,
Aber nicht immer beständig.
- Fort! Wohlauf! Auf!
Halt uns nicht auf!
Fort über Stoppel und Wälder und Wiesen!
Wenn ich dein Schätzchen seh,
Will ich es grüßen.
Kindlein, ade!”
Poema en català
Cançó dels vents
Vent suau, vent sorollós,
ací i allà!
Digueu-me on és la vostra pàtria!
“Criatura, viatgem
des de fa molts anys,
per l’ampli ampli món,
i ens agradaria d’escatir-ho,
per poder-te contestar:
ni les muntanyes, ni els mars,
ni la sonora munió del cel,
no ho saben.
Si ens ho pots dir,
seràs més savi que tots ells.
... Hem de marxar!
no ens deturis!
En vindran d’altres, germans nostres,
pregunta’ls-ho a ells.”
“Espereu! Poc a poc!
Només un moment!
Digueu-me on és la pàtria de l’amor,
on comença i on acaba?
“Qui ho pogués saber!
L’amor, criatura entremaliada,
és com el vent:
ràpid i viu,
mai no reposa,
és etern,
però no dura sempre.
... Hem de marxar!
No ens deturis!
Volarem per damunt dels rostolls, els boscos i els prats!
I si veiem el teu tresoret,
el saludarem.
Criatura, adéu!”