Poema original
Mädchen mit dem roten Mündchen
Mädchen mit dem roten Mündchen,
Mit den Äuglein süß und klar,
Du mein liebes, kleines Mädchen,
Deiner denk ich immerdar.
Lang ist heut der Winterabend,
Und ich möchte bei dir sein,
Bei dir sitzen, mit dir schwatzen,
Im vertrauten Kämmerlein.
An die Lippen wollt ich pressen
Deine kleine, weiße Hand
Und mit Tränen sie benetzen,
Deine kleine, weiße Hand.
Poema en català
Noia de la boqueta vermella
Noia de la boqueta vermella,
dels ullets dolços i clars,
petita noia estimada,
sempre penso en tu.
És llarga aquesta nit d’hivern,
i voldria ser a casa teva,
seure amb tu, i parlar
en la teva íntima saleta.
Voldria prémer contra els meus llavis
la teva maneta blanca
i regar-la amb llàgrimes,
la teva maneta blanca.