Poema original
Mignon II
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh’ ich an’s Firmament
Nach jener Seite.
Ach! der mich liebt und kennt
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Poema en català
Mignon II
Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!
Sola i separada
de tota alegria,
miro el firmament
cap aquell costat.
Ai! el que m’estima i em coneix
està molt lluny.
Em marejo, se’m cremen
les entranyes.
Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!