Poema original
Morgentau
Der Frühhauch hay gefächelt
Hinweg die schwüle Nacht,
Die Flur holdselig lächelt
In ihrer Lenzesprachat;
Mild singt vom dunklen Baume
Ein Vöglein in der Früh,
Es singt noch halb im Traume
Gar süße Melodie.
Die Rosenknospe hebet
Empor ihr Köpfchen bang,
Denn wundersam durchbebet
Hat sie der süße Sang;
Und mehr und mehr enthüllet
Sich ihrer Blätter Füll’,
Und eine Träne quillet
Hervor so heimlich still.
Poema en català
Rosada matinal
L’alenada primerenca ha allunyat
la nit xafogosa,
el camp somriu enciser
en la seva esplendor primaveral;
un ocellet canta dolçament
de matinada des d’un arbre,
canta encara mig en somnis
una dolça melodia.
La poncella de la rosa aixeca
el seu capet cap enlaire,
la dolça cançó
la fa tremolar estranyament;
descobreix més i més
totes les seves fulles,
i una llàgrima brolla
silenciosa i secreta.