Poema original
Nachruf
Du liebe, treute Leute,
Wie manche Sommernacht,
Bis daß der Morgen graute,
Hab’ ich mit dir durchwacht!
Die Täler wieder nachten,
Kaum spielt noch Abendrot,
Doch sie sonst mit uns wachten,
Die liegen lange tot.
Was wollen wir nun singen
Hier in der Einsamkeit,
Wenn alle von uns gingen,
Die unser Lied erfreut?
Wir wollen dennoch singen!
So still ist’s auf der Welt;
Wer weiß, die Lieder dringen
Vielleicht zum Sternenzelt.
Wer weiß, die da gestorben,
Sie hören droben mich,
Und öffnen leis die Pforten
Und nehmen uns zu sich.
Poema en català
Obituari
Estimat i fidel llaüt,
quantes nits d’estiu
he vetllat amb tu
fins que clarejà el matí!
Torna la nit a les valls,
a penes juga amb el capvespre,
però els que un dia vetllaren amb nosaltres
ja fa temps que són morts.
Què hem de cantar ara
en aquesta solitud,
quan han marxat tots aquells
que s’alegraven amb les nostres cançons?
Però cantarem igualment!
El món està tan silenciós!
Qui sap, potser les cançons
arribaran fins al firmament.
Qui sap, si els que són morts
em sentiran des d’allà dalt,
obriran blanament les portes
i se’ns emportaran amb ells!