Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Peregrina II
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Eduard Mörike
  • Poema original
     
    Peregrina II
     
    Warum, Geliebte, denk ich dein
    Auf einmal nun mit tausend Tränen,
    Und kann gar nicht zufrieden sein,
    Und will die Brust in alle Weite dehnen?
    Ach, gestern in den hellen Kindersaal,
    Beim Flimmer zierlich aufgesteckter Kerzen,
    Wo ich mein selbst vegaß in Lärm und Scherzen,
    Trast du, o Bildnis mitleid-schöner Qual;
    Es war dein Geist, er setze sich ans Mahl,
    Fremd saßen wir mit stumm verhaltnen Schmerzen;
    Zulecht brach ich in lautes Schluchzen aus,
    Und Hand in Hand verließen wir das Haus.
  • Poema en català
     
    Peregrina II
     
    Per què, estimada, penso en tu
    sempre amb milers de llàgrimes,
    i no puc estar mai content,
    i el meu cor enyora quelcom més?
    Ai, ahir en la cambra infantil il·luminada
    per la claror de les espelmes tan ben col·locades,
    quan m’havia oblidat de mi mateix amb jocs i folgues,
    vas entrar, bella imatge del dolor compassiu.
    Era el teu esperit el que s’assegué a taula;
    sèiem com estranys, reprimint silencioses penes;
    al final se m’escapà un profund sanglot,
    i donant-nos la mà, abandonàrem la casa.
  • (Lied, Petersdorf, abril 1888)