Poema en català
Consell d’un vell
Vaig ésser jove
i podia parlar,
després m’he fet vell
i per això valen les meves paraules.
Baies belles i madures
pengen dels arbres:
veí, de res no et serviran
les tanques del jardí;
els alegres ocells
coneixen el camí.
Però, noieta meva,
deixa que t’aconselli:
ocupa’t de l’estimat,
amb molt d’amor
i amb molt respecte!
Atreu-lo
amb dos filets
enllaçats
en el dit petit.
Cor eixerit,
però que també pugui callar;
disposada a treballar
amb el sol de bon matí,
membres ben sans,
i llençols ben nets,
això fa valorar
les noies i les dones.
Vaig ésser jove
i podia parlar,
després m’he fet vell
i per això valen les meves paraules.