Poema original
Sehnsucht
Was zieht mir das Herz so?
Was zieht mich hinaus?
Und windet und schraubt mich
Aus Zimmer und Haus?
Wie dort sich die Wolken
Um Felsen verziehn,
Da möcht’ ich hinüber,
Da möcht’ ich wohl hin!
Nun wiegt sich der Raben
Geselliger Flug;
Ich mische mich drunter
Und folge dem Zug.
Und Berg und Gemäuer
Umfittigen wir;
Sie weilet da drunten;
Ich spähe nach ihr.
Da kommt sie und wandelt;
Ich eile sobald,
Ein singender Vogel,
Zum buschigten Wald.
Sie weilet und horchet
Und lächelt mit sich:
“Er singet so lieblich
Und singt es an mich.”
Die scheidende Sonne
Verguldet die Höhn;
Die sinnende Schöne
Sie läßt es geschehn.
Sie wandelt am Bache
Die Wiesen entlang,
Und finster und finstrer
Umschlingt sich der Gang;
Auf einmal erschein’ ich
Ein blinkender Stern.
“Was glänzet da droben?
So nah und so fern?”
Und hast du mit Staunen
Das Leuchten erblickt;
Ich lieg’ dir zu Füßen,
Da bin ich beglückt!
Poema en català
Enyorança
Què és el que tan atrau el meu cor?
Què és el que m’empeny,
em desvia i em foragita
de la cambra i de la casa?
Com s’amunteguen els núvols
allà en la muntanya!
Cap allà m’agradaria,
cap allà voldria anar!
Ara voletegen els corbs,
en sociable aplec.
Jo m’hi barrejo
i segueixo el seu vol,
i sobrevolem
muntanyes i muralles.
Ella ha restat a baix
i jo intento veure-la.
I ara arriba caminant;
jo m’apresso tot seguit,
un ocell canta
en el bosc frondós.
Ella es para i escolta,
i somriu:
“Que dolç que canta,
i canta per a mi”.
El sol ponent
posa or en els cims;
la bella, pensativa,
deixa passar el temps.
Camina cap al rierol
a través dels camps,
i el camí es torna
més i més fosc.
De sobte aparec,
un estel fulgurant,
“Què brilla allà dalt,
tan lluny i tan a prop?”
I així que has mirat, sorpresa,
la resplendor,
jo m’ajec als teus peus,
i allà sóc feliç!