Poema original
Sonne der Schlummerlosen
Sonne der Schlummerlosen, bleicher Stern!
Wie Tränen zittern, schimmerst du von fern;
Du zeigst die Nacht, doch scheust sie nicht zurück,
Wie ähnlich bist du dem entschwundnen Glück,
Dem Llicht vergang’ner Tage, das fortan
Nur leuchten, aber nimmer wärmen kann!
Die Trauer wacht, wie es durchs Dunkel wallt,
Deutlich, doch fern, hell, aber o, wie kalt!
Poema en català
Sol dels insomnes
Sol dels insomnes, pàl·lida estrella!
Brilles en la llunyania com llàgrimes tremoloses;
assenyales la nit, però no se’n va espantada,
com t’assembles a la felicitat perduda,
a la llum dels dies passats,
que segueix lluint, però que mai més no podrà
escalfar!
La tristesa vetlla com si surés en l’obscuritat:
clara, però llunyana; lluminosa, però, oh, què
freda!