Serenata
Vine en aquesta nit tranquil·la!...
Estimada, per què trigues?
Ja fa estona que el sol ha anat a jóc...
i el món ha tancat els seus ulls.
Al voltant només vetlla solitari l’amor!
Estimada, per què trigues?
Ja brillen les estrelles,
la lluna ja ha sortit,
i corren amb molta pressa, molta pressa!
Estimada, estimada meva, corre tu també!
Ja fa estona que el sol ha anat a jóc...
No confies en la claror
que s’esquitlla entre les fulles?
Fidel és la llum de la lluna!
Estimada, estimada meva, de què tens por?
El món ja ha tancat els seus ulls!
Les flors i les fulles dels arbres
dormen amb dolços somnis,
la Terra a penes respira,
només l’amor contempla els enamorats!...
Només vetlla solitari l’amor,
que onsevulga et crida.
Escolta, rossinyol,
escolta el so de la meva veu,
estimada, oh, vine en aquesta nit tranquil·la!