Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Suschens Vogel
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Eduard Mörike
  • Poema original
     
    Suschens Vogel
     
    Ich hatt ein Voglein, ach wie fein!
    Kein schöners mag wohl nimmer sein:
     
    Hätt auf der Brust ein Herzlein rot,
    Und sung und sung sich schier zu Tod.
     
    Herzvogel mein, du Vogel schön,
    Nun sollt du mit zu Markte gehn!–
     
    Und als ich in das Städlein kam,
    Er saß auf meiner Achsel zahm;
     
    Und als ich ging am Haus vorbei
    Des Knaben, dem ich brach die Treu,
     
    Der Knab just ausdem Fenster sah,
    Mit seinem Finger schnalzt er da:
     
    Wie horchet gleich mein Vogel auf!
    Zum Knnaben fliegt er husch! hinauf;
     
    Der koset ihn so lieb und hold,
    Ich wußt nicht, was ihn machen sollt,
     
    Und stund, im Herzen so erschreckt,
    Mit Händen mein Gesichte deckt,
     
    Und schlich davon und weinet sehr,
    Ich hört ihn rufen hinterher:
     
    “Du falsche Maid, behüt dich Gott,
    Ich hab doch wieder mein Herzlein rot!”
  • Poema en català
     
    L’ocell de Suschen
     
    Jo tenia un ocellet, ai què bell!
    no podrà haver-n’hi mai cap de més bell!
     
    Tenia al pit un petit cor vermell,
    i cantava i cantava quasi fins a la mort.
     
    Ocellet del meu cor, bell ocellet,
    ara m’hauries d’acompanyar al mercat!...
     
    I quan vaig arribar a la ciutat,
    ell seia quiet damunt la meva espatlla;
     
    i al passar davant la casa del noi
    al qual vaig ésser infidel,
     
    vaig veure el noi a la finestra,
    que feia esclafir els dits:
     
    com el va sentir de seguida el meu ocell!
    I, mutis, anà volant cap al noi,
     
    que l’acaronà amb tant d’amor i dolçor
    que jo no sabia el que havia de fer;
     
    parada, amb el cor sobresaltat,
    vaig ocultar la faç entre les mans,
     
    i esquitllant-me d’allà, vaig plorar molt,
    mentre el sentia cridar darrera meu:
     
    “Falsa noia, que Déu et protegeixi,
    torno a tenir el teu petit cor vermell!”
  • (Lied, Viena, desembre 1880)