Poema original
Wandl’ ich in der Morgentau
Wandl’ ich in der Morgentau
Durch diedufterfüllte Au,
Muß ich schämen mich so sehr
Vor der Blümlein ringsumher!
Täublein auf dem Kirchendach
Fischlein in den Mühlenbach,
Und das Schlänglein still im Kraut,
Alles füllt und nennt sich Braut.
Apfelblüt im lichten Schein
Dünkt sich stolz ein Mütterlein;
Freudig stirbt so früh im Jahr
Schon das Papillonenpaar.
Gott, was hab ich denn getan
Daß ich ohne Lenzgespan,
Ohne einen süßen Kuß
Ungeliebt sterben muß?
Poema en català
Passejo amb la rosada matinal
Passejo amb la rosada matinal
pels camps envaïts d’aromes,
i m’haig d’avergonyir molt
davant les flors del meu voltant!
Els coloms a la teulada de l’església,
els peixos en el rierol del molí,
les tranquil·les serpents en l’herba,
tots bateguen i tenen una estimada.
Les flors il·luminades del pomer
es creuen orgulloses unes petites mares;
i molt abans de temps
es mor ja el parell de papallones.
Déu meu, què és el que he fet
perquè hagi de morir sense ser estimat,
sense el dolç bes
d’una amiga en primavera?