Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Wie kühl schweift sich’s
  • Compositor: Hugo Wolf
  • Poeta: Joseph von Eichendorff
  • Poema original
     
    Wie kühl schweift sich’s
     
    Wie kühl schweift sich’s bei nächt’ger Stunde,
    Die Zither treulich in der Hand!
    Vom Hügel grüß’ ich ind die Runde
    Den Himmel und das stille Land.
     
    Wie ist da alles so verwandelt,
    Wo ich so fröhlich war im Tal,
    Im Wald, wie still! Der Mond nur wandelt
    Nun durch den hohen Buchensaal.
     
    Der Winzer Jauchzen ist verklungen
    Und all der bunte Lebenslauf,
    Die Ströme nur, im Tal geschlungen,
    Sie blicken manchmal silbern auf.
     
    Und Nachtigallen wie aus Träumen
    Erwachen oft mit süßem Schall,
    Erinnernd rüht sich in den Bäumen
    Ein heimlich Flüster überall.
     
    Die Freude kann nicht gleich verklingen,
    Und von des Tages Glanz und Lust
    Ist so auch mir ein heimlich Singen
    Geb lieben in der tiefen Brust.
     
    Und fröhlich greif’ ich die Saiten,
    O Mädchen, jenseits überm Fluß,
    Du lauchest wohl und hörst’s von weitem
    Und kennst den Sänger an dem Gruß!
  • Poema en català
     
    Que fresca es mou
     
    Que fresca i fidel es mou en la mà
    la cítara en les hores nocturnes!
    Des del turó saludo successivament
    el cel i la terra silenciosa.
     
    Com ha canviat tot
    en la vall on vaig ésser feliç!
    Què tranquil el bosc! Només la lluna
    camina ara per l’alta fageda.
     
    La joia dels vinyataires s´ha apagat,
    i tota la vida acolorida;
    només el rierol, englotit per la vall,
    brilla argentí alguna vegada.
     
    I com en un somni, els rossinyols
    es desperten sovint amb un so molt dolç
    i es commouen evocant en els arbres
    uns xiuxiuegs dissimulats.
     
    La joia no pot ressonar igual,
    i de l’esplendor i els plaers del dia
    també m’ha quedat en el fons del pit
    una cançó dissimulada.
     
    I alegre polso les cordes,
    oh, noia, com un dia més enllà del riu,
    quan m’escoltaves i em senties des de lluny
    i reconeixies el cantor que et saludava!
  • (Fragment d’un Lied, Viena, novembre 1880)