Cançó de bressol a l’estiu
Arribat de la muntanya,
regna ara el repòs del dia;
el meu infant jeu en son bressol,
i tots els ocellets en llurs nius.
Només un ocellet molt petit
canta llunyà en la llum crepuscular:
“Bona nit, bona nit!
Estimat infant, bona nit!”
Les joguines reposen en els prestatges,
els vestits damunt del banc,
un ratolí solitari
s’esquitlla dins l’armari,
i a fora l’estel del matí
diu a l’infant des de la llunyania:
“Bona nit, bona nit!
Estimat infant, bona nit!”
El bressol es gronxa,
el rellotge fa tic tac,
les mosques segueixen brunzint,
encara que molt dolçament.
Mosques, deixeu l’infant tranquil!
Què brunziu tan secretament?
“Bona nit, bona nit!
Estimat infant, bona nit!”
Els ocells, les estrelles,
i les mosques al seu volant,
s’estimen molt el meu fill,
i els àngels encara més.
El cobreixen amb llurs ales
i canten blanament: “Dorm en pau!
Bona nit, bona nit!
Estimat infant, bona nit!”