Poema original
Wohl denk’ ich oft
Wohl denk’ ich oft an mein vergangnes Leben,
Wie es vor meiner Liebe für dich war;
Kein Mensch hat damals Acht auf mich gegeben,
Ein jeder Tag verloren für mich war;
Ich dachte wohl, ganz dem Gesang zu leben,
Auch mich zu flüchten aus der Menschen Schar.
Gennant in Lob und Tadel bin ich heute,
Und, daß ich da bin, wissen alle Leute!
Poema en català
Penso sovint
Penso sovint en la meva vida passada,
com era abans del meu amor per tu;
ningú no havia mai posat esment en mi,
i cada dia passat era per a mi perdut.
Havia pensat viure només del cant,
i també fugir de les multituds humanes.
Avui sóc conegut, amb lloances i crítiques,
i tothom sap qui sóc.