5. Mondnacht
Es war, als hätt’ der Himmel,
Die Erde still geküßt,
Daß sie im Blütenschimmer
Von ihm nur träumen müßt’.
Die Luft ging durch die Felder,
Die Ähren wogten sacht,
Es rauschten leis die Wälder,
So sternklar war die Nacht.
Und meine Seele spannte
Weit ihre Flügel aus,
Flog durch die stillen Lande,
Als flöge sie nach Haus.
5. Nit de lluna
Era com si el cel
hagués besat silenciós la terra,
i entre les flors il·luminades,
ella somniés ara en ell.
La brisa passà pels camps,
les espigues s’ondularen suaument,
mormolaven baixet els boscos,
estrellada i clara era la nit.
I la meva ànima
desplegà les amples ales
i sobrevolà les tranquil·les terres,
com si volés cap a casa.
(Liederkreis, op. 39: conjunt de 12 Lieder, Op. 39, Leipzig, maig de 1840)