15. Requiem aeterma dona eis
Abat:
Ai de mi, què pàl·lid estàs!...
blancs són els teus llavis...
es mou el teu pit...
se sent en la teva gola una profunda ranera...
prega al cel!
Manfred:
Tot s’ha acabat, els meus ulls apagats
ja no et reconeixen,
i tot sura al meu voltant,
es mou la terra, com si jaiès a sota meu.
Adéu-siau, doneu-me la mà!
Abat:
Fred... fred fins al cor...
encara una oració... Ai!, te’n vas així?
Manfred:
Vell amic, no és tan difícil morir!
Abat:
Ha mort, la seva ànima ha abandonat la terra...
Cap on? No m’agrada pensar-ho...
ha mort...
Cor:
(darrera l’escena, al fons de tot)
Requiem aeternam dona eis,
et lux perpetua luceat eis!