Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 04. Die Säle funkeln im Königsschloß
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Emmanuel Geibel
  • Cicle: Vom Pagen und Königstochter
  • Poema original
     
    04. Die Säle funkeln im Königsschloß
     
    Chor:
    Die Säle funkeln im Königsschloß,
    Es klingen die Flöten und Geigen;
    Das schöne Königstöchterlein
    Tanzt drinnen den Hochzeitsreigen.
     
    Alt:
    Sie trägt im Haar den Myrtenkranz,
    Doch wandelt sie stumm und befangen;
    Sie trägt an der Brust die blühende Ros’,
    doch sind so bleich die Wangen.
     
    Sie tanzt mit dem fremden Königssohn,
    Er geht in Purpur und Seide,
    Doch schöner, tausenmal schöner war
    Der Knab’ im Pagenkleide.
     
    Chor:
    Heil! Heil! der Braut! der hohen Braut!
    Kommt an mit Flöten und Geigen;
    Am gold’nen Tisch zwölf Jungfrau’n steh’n,
    Den perlenden Wein zu kredenzen;
     
    Zwölf Pagen schwingen sich um das Paar
    Mit loderdern Fackeln und Kränze.
     
    Meermann (aus der Ferne):
    “Heil, leise! Feines Schloß am Meer,
    Horch auf des Meermann’s Harfen!”
     
    Chor:
    Die Fackeln verlöschen, die Geiger verstummen-
     
    König:
    “Sagt an, was soll das Schweigen?”
     
    Spielmann:
    “Her König nicht entbrenn’ im Zorn,
    Wir dürfen nicht blasen und streichen;
    Der Meermann harft vor dem Schloße dein,
    Den Meermann müssen wir weichen.”
     
    Chor:
    Horch! Wie’s empor dem Meere wallt!
    O süßes, trauriges Schallen!
    Es schleicht so sacht durch die Nacht
    Herauf in die Hallen.
     
    Es schleicht so sacht in das Ohr der Braut,
    Es ist, als ob aus de Tiefe,
    Als ob aus der Tiefe mit Allgewalt
    Der lieblichste Buhle sie reife.
     
    Prinzeß:
    Mein arm Herz läßt des Lied’s Gewalt
    Im Tod zerfallen!
    Prangt auch mein Ritter wunderbar
    Im glänzenden Geschmeide!
     
    Ach schöner, tausendmal schöner war
    Der Knab’ im Pagenkleide!
     
    Chor:
    Es schleicht so sacht durch die dämmernde Nacht.
    Aus ihren Locken der Myrtenkranz
    Fällt welk zu ihren Füßen.
     
    Alt:
    Dem König rieselt’s durch Mark und Bein,
    Er fleucht entsetzt aus der Halle,
    Es eilt der fremde Königssohn
    Nach seinen Roßen in Stalle.
     
    Chor:
    Im Saal liegt bleich die Braut,
    ihr ist das Herz zersprungen;
    Der Morgen trüb’ in die Fenster graut,
    Des Meermann’s Harf’ ist verklungen.
  • Poema en català
     
    04. Brillen els salons en el palau del rei
     
    Cor:
    Brillen els salons en el palau del rei,
    sonen flautes i violins;
    la bella filleta del rei
    hi balla la dansa nupcial.
     
    Contralt:
    Porta als cabells la corona de murtra,
    però camina silenciosa i pansida;
    porta al pit una rosa florida,
    però són pàl·lides les seves galtes.
     
    Dansa amb el fill d’un rei estranger,
    vestit amb porpres i sedes,
    però mil vegades més bell
    era el noi vestit de patge.
     
    Cor:
    Visca, visca la núvia! la núvia gentil!
    veniu amb flautes i violins;
    a la daurada taula hi ha dotze donzelles
    per a abocar el vi perlat;
     
    dotze patges envolten a la parella
    amb torxes enceses i amb garlandes.
     
    Geni del mar (des de lluny):
    “Visca, suaument! Bell castell prop del mar,
    escolta l’arpa del geni del mar!
     
    Cor:
    S’apaguen les torxes, els violins emmudeixen...
     
    Rei:
    “Digueu-me, per què aquest silenci?”
     
    Músic:
    “Senyor, no s’encengui la vostra ira,
    no hem de bufar ni tocar;
    el geni del mar toca en el teu palau,
    i davant d’ell ens hem de retirar.”
     
    Cor:
    Escolteu! ja sorgeix de dins del mar!
    Oh, dolces i tristes tonades!
    Sorgeixen tan suaument en la nit
    cap els salons!
     
    Arriben tan suaument a l’orella de la núvia,
    és com si des del fons,
    com si des del fons, amb tota la seva força,
    el cridés el més bell enamorat!
     
    Princesa:
    El meu pobre cor es trenca
    amb la força de la cançó!
    Lluu meravellós el meu cavaller
    amb vestits tan sumptuosos!
     
    Ah, bell, mil vegades més bell
    era el jove vestit de patge!
     
    Cor:
    Arriba suaument en la nit clarejant.
    La corona de murtra dels seus rulls
    cau marcida als seus peus.
     
    Contralt:
    El rei tremola fins la medul·la,
    i fuig espantat de la sala,
    i el príncep estranger s’apressa
    a buscar el corser a l’estable.
     
    Cor:
    La núvia jeu pàl·lida en el saló,
    se li ha trencat el cor;
    el matí griseja boirós a la finestra,
    ha emmudit l’arpa del geni del mar.
  • (Quatre balades per a veus solistes, cor a sis veus i orquestra, Op. 140,
    Düsseldorf/Bad Godesberg, Scheveningen, 1852)