Poema original
01. Kornblumen
Kornblumen nenn’ ich die Gestalten,
Die milden, mit den blauen Augen,
Die, anspruchlos, in stillem Walten,
Den Thau des Friedens, den sie saugen
Aus ihren eignen klaren Seelen,
Mittheilen allem, die sie nah’n,
Bewustlos der Gefühlsjuwelen,
Die sie von Himmelshand empfahn:
Dir wird so wohl in ihrer Nähe,
Als gingst Du durch ein Saatsgefilde,
Durch das der Hauch des Abends wehe
Voll frommen Friedens und voll Milde.
Poema en català
01. Blauets
Dic blauets a les criatures
dolces, amb ulls blaus,
modestes en els seus deures discrets,
que comparteixen la rosada de la pau,
que beuen en les seves pròpies ànimes clares,
amb tots els que s’hi apropen,
inconscients dels sentiments que, com joiells,
han rebut de la mà del cel.
S’està tan bé a prop seu,
com quan es va per un camp sembrat
on alena l’hàlit vespertí
ple de pietosa pau i ple de dolçor.