05. La vida de la galera (1924)
“La vida de la galera
és molt llarga de contar.”
Els rems empenyen la barca
i el meu cor va sospirant.
Els sospirs que el meu cor feia
se me’ls enduia el mestral.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Ai, mestral, tu que tens ales,
porta-li el meu sospirar,
posa’l damunt els seus llavis
cansats de tant d’esperar.
El meu braç, no el cansa l’ona,
el rem no s’atura mai.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
El meu braç no el cansa l’ona
traïdora, ni el vent brau.
El rem talla l’aigua clara
com una espasa tallant
i de nit degoten perles,
estrelles i diamants.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Les perles i les estrelles,
amor, per a vós serán.
Guardo les meves besades
pels vostres llavis cremants
i us enyora I’abraçada
ampla i forta del meu braç.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Amor, bé m’esperaríeu...
Diga-li ben baix, mestral.
Si duc al cor I’esperança
el mar es torna manyac;
els delfins salten i riuen
i hi ha una gavina al pal.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Els dofins salten i riuen
i hi ha una gavina al pal.
La vela sembla de plata,
em sento més lliure el braç.
La vida de la galera
ara és dolça de contar.
Amor, bé m’esperarieu,
amor.