Poema original
01. Sonetí de la rosada
Queda l’hora extasiada
de veure el món tan brillant,
i es fa tota palpitant
en el si de la rosada.
Cada gota un diamant
on retroba sa mirada
la joia meravellada
del que li és al voltant.
Mars, muntanyes, firmament,
ço que mou i frisa el vent,
ço que res no mou ni altera,
tot quant amb l’hora somriu,
s’encanta, s’irisa i viu
dintre una gota lleugera.