Poema original
06. La Font
Recó tranquil, recó guarnit de molsa,
recó dels arbres vells, mig desmaits;
la font que hi neix té una naixença dolça,
no té el dolor dels naixements forçats.
Brolla gentil i alegrement devalla;
la filla de la neu mai defalleix;
meitat cançó i altra meitat rialla,
és una vida en flor que resplendeix.
Jo quan baixo dels cims a l’hora santa,
cerco el recó tranquil, la font que canta
el misteri sagrat del fil de glaç,
i la veig d’un tros lluny que ja m’espera com una
dona fresca i riallera portant el càntir ple sota el braç.